“Com a directora, una de les coses que em doldria moltíssim, és haver de tancar un aulari”

Entrevista a Montse Sorribes, directora del CRA Celumbres

Montse Sorribes, Directora del CRA Celumbres

Montse Sorribes, és mestra vocacional des de sempre, i des de fa 23 anys treballa en aquesta bonica professió. Els seus inicis van començar a Vinaròs, però per diverses circumstàncies, va parar a Cinctorres, i ara és la directora del Centre Rural Agrupat Celumbres, amb aularis a Cinctorres, Portell i Castellfort. Ella es considera una afortunada per poder fer dues de les coses que més li agraden: viure i treballar a la comarca, però si una cosa li dol més, és que s’haja de tancar un aulari d’ací.


Quants anys portes en la docència?

Fa 23 anys que estic en la docència. Vaig estar de mestra de religió tres anys, després vaig aprovar les oposicions i el meu primer destí va ser Vinaròs, però després per circumstàncies de la vida vaig parar a Cinctorres, perquè en aquell moment no hi havia ningú de la zona i necessitaven que algú dirigira un poc. Aleshores, vaig demanar Cinctorres i fins el dia d’avui.  

Des de sempre sabies que et volies dedicar a açò?

Sí, és vocacional, ho tenia claríssim. A més, he estat alumna rural i volia ser mestra d’escola rural. De  fet, quan estava a la universitat, ho enfocava tot a la ruralitat. La veritat és que em considere molt afortunada de tenir una feina que m’ha permés fer les dues coses que m’agraden més en esta vida: viure a la comarca i treballar a la comarca. Ara, si d’alguna cosa em penedisc, és de no haver provat o no haver estat en una escola gran, de dues o tres línies, on hi ha 300 o 400 xiquets, perquè, més que res, m’haguera permés comparar o inclús potser valorar més el que tinc.

“em considere molt afortunada de tenir una feina que m’ha permés fer les dues coses que m’agraden més en esta vida: viure a la comarca i treballar a la comarca”

A nivell professional i també personal, què és el que més t’agrada d’aquesta professió? Què t’aporta?

M’aporte una satisfacció personal brutal. És alçar-se cada dia en moltes ganes d’anar a l’escola, perquè cada dia és una experiència nova, cada dia passa alguna cosa nova. Els xiquets et sorprenen tantíssim i et donen tanta felicitat que se t’obliden tots els problemes una volta arribes a l’escola, ells et fan oblidar tots els problemes. Entres com en un micromón i allí comence a fluir tot. 

Vas ser alumna d’escola rural, ara eres professora d’escola rural, Què caracteritza a l’escola rural?

Esta escola s’anomena l’escola de les P, són escoles petites, de poble i públiques, on hi ha molt poc alumnat. També una de les característiques que identifiquen a l’escola rural és que les aules són multinivell, no sols hi ha un curs sinó que en cada aula hi ha diversos nivells, potser estan dos cursos o tres o inclús tota una etapa de primària. Un altre tret característic de l’escola rural és la proximitat familiar, el que conegues a les famílies dels xiquets i als xiquets, perquè al final en ser tant poquets arribes a conéixer-los tan bé que en una mirada saps el que els passa.  


“estes escoles que fem ací dalt, pel tipus de metodologies actives que utilitzem, són escoles que si estigueren prop del centre urbà, probablement les tindríem plenes”


Quins són els principals problemes d’aquests centres?

El principal problema d’estes escoles és el despoblament. Açò ha fet que l’alumnat haja baixat un muntó i que correm el risc fins i tot de desaparéixer, estem agonitzant per dir-ho d’alguna manera. L’escola de Portell està agonitzant, perquè queden molt pocs xiquets, Castellfort va en el camí i Cinctorres es va mantenint, però el principal problema és la despoblació. Tot i que estes escoles que fem ací dalt, pel tipus de metodologies actives que utilitzem, són escoles que si estigueren prop del centre urbà, probablement les tindríem plenes, perquè la gent busque este tipus d’escola, però passa que geogràficament per com estem situats és molt complicat que puguen vindre. 

Fa un parell d’anys, el centre de Portell va estar a punt de desaparéixer però finalment va haver-hi una família amb dues xiquetes que el van poder salvar. Com està la situació actualment?

Segueix igual, tots els xiquets que estan assistint a l’escola de Portell, són xiquets de fora, que han vingut els seus pares a treballar mitjançant l’ajuntament o per circumstàncies, però són tots xiquets de fora no queden xiquets del poble. Però és el que sempre diem, quan una escola es tanca, pràcticament el poble es mor, i és així.

“quan una escola es tanca, pràcticament el poble es mor”

Les rialles dels xiquets, veure’ls jugar, el simple fet de passar un xiquet pel carrer done vida, i quan desapareix això i més en aquests pobles, on la població és molt envellida, aleshores el que fa falta és gent jove que es vulga quedar i que tinguen xiquets i es mantinguen les escoles. 


Alumnat del CRA Celumbres

Quin futur creus o esperes que tindran estos centres?

Jo desitge que els joves que hi ha es queden a viure al poble i que es reviscole d’alguna manera, que s’intente crear diferents llocs de treball, que el teletreball es consolide d’alguna manera i que permeta quedar-se gent al poble, i que això implique tindre fills, i que els xiquets vagen a l’escola. Com a directora, una de les coses que em doldria moltíssim i em dol, és haver de tancar un aulari. Espere que la gent, després de tot açò, tinga ganes de vindre, tots saben que ací realment es viu molt bé i a veure si així es motiven i venen les famílies.

Creus que l’escola rural ha estat un poc oblidada per les administracions?

Jo t’he de dir que des que jo estic a l’escola, sempre o quasi sempre s’ha tingut una mira especial cap a l’escola rural, i ara, últimament, estem molt cuidats, som com els “niño bonito. La veritat que tenim un muntó tant de professorat docent com de materials, estem molt ben dotats de tot. Tenim molt de personal, això fa que els xiquets estiguen molt ben atesos, però de moment així estem, si tinguérem més alumnes, la cosa aniria millor. No crec que estiguem desemparats per part de les institucions, sí que crec que d’uns anys cap ací, tot açò de la població rural s’està tenint molt en compte i de moment, qualsevol cosa que hem sol·licitat, si s’ha pogut, se’ns ha donat, tant per part d’ajuntaments com d’institucions com Diputació, Conselleria o Direcció territorial. 


“molts venen plorant perquè els envien a l’altra punta, però et puc dir que se’n van plorant perquè els done molt l’escola rural”


Creus que crear una borsa de treball per a les escoles de gent de la comarca que vulga treballar ací, seria millor? Perquè al final igual acaba venint un de fora que per a ell és com un martiri pujar ací dalt.

Els anys que jo he estat a l’escola he vist de tot, però la majoria de gent ha considerat que treballar en una escola rural, a part d’aporta’ls experiència en un altre tipus d’escola, els ha aportat veure la proximitat que tenim ací entre nosaltres, perquè en escoles grans hi ha molts de professors que ni es coneixen, i nosaltres sí, a banda de ser companys, he arribat a fer amics de la professió. És a dir, molts venen plorant perquè els envien a l’altra punta, per situacions personals potser algú es deixa els xiquets, la família o la parella, i han de vindre ací, però et puc dir que molts o la gran majoria venen ací plorant i se’n van plorant perquè els done molt l’escola rural, molt de carinyo per part dels xiquets i molt d’afecte.     

Professorat Cra Celumbres durant el carnestoltes

Com és el tracte amb els xiquets en un centre agrupat?

Els xiquets t’aporten moltíssim, pots anar un dia en mil problemes o qualsevol problema que pugues tindre, però quan entres a l’escola se t’oblide. Hi haurà xiquets més afectuosos o d’altres que menys, però no et veuen com una figura autoritària, eres una part més del seu aprenentatge i de la seua escolarització. El bo és això, que no et vegen com una persona com en l’ensenyament tradicional, que transmets coneixements i els adquireixen, sinó que entre tots els creem. El nostre eslògan de CRA és que volem una escola, en la qual oferim a l’alumne tota mena d’aprenentatges per tant de formar alumnes competents per a la vida en societat, és com una societat a petita escala perquè ells vagen experimentant, així quan isquen a la societat real, ells ja han experimentat i ja saben com enfrontar-se. Ells a l’escola se senten molt acollits i respectats, saben que allí hi ha una confiança, tenen un clima de seguretat i confiança que fa que ells et puguen contar qualsevol cosa, això coste però al final s’acaba aconseguint. El nostre objectiu, almenys, és que vinguen a l’escola i siguen feliços, que no ho vegen com un martiri i això s’aconsegueix canviant metodologies més actives o més innovadores, que reproduïsquen la societat a petita escala.         

Com són aquestes metodologies actives? 

Nosaltres no treballem per llibres, nosaltres treballem per projectes, per ABP, Aprenentatges Basats en Projectes, d’una manera interdisciplinària i globalitzada. En el nostre horari no hi ha ara mateix matemàtiques, ara llengua… ho treballem a partir d’un projecte, on treballem totes les àrees i totes les matèries. És una modalitat d’ensenyança que apareix davant la necessitat d’un canvi de la societat. La societat està demanant a crits un canvi en l’escola, perquè els xiquets tenen altres inquietuds que no tenien fa 20 o 30 anys, i també han aparegut nous perfils professionals que fa que hàgem d’enfocar l’ensenyança cap a un altre punt de mira.   

“La societat està demanant a crits un canvi en l’escola, perquè els xiquets tenen altres inquietuds que no tenien fa 20 o 30 anys”

Per què vau decidir utilitzar este mètode i es feia algun lloc més?

Este tipus d’enfocament ve de la part de Catalunya, que van com uns anys per davant de nosaltres i hi ha escoles que l’han portat a terme i els ha funcionat. Nosaltres ens vam interessar per aquests tipus de metodologia, més que res perquè veiem que, per exemple, jo tinc 4t, 5é i 6é de primària, i si al meu horari tenia una hora de matemàtiques, havia de dividir una hora per a donar a uns la divisió, a altres els donava els kilòmetres, i als altres els donava estadística, doncs això en una hora no em donava temps. Aleshores vam començar en agrupar els aprenentatges, que tots donarem el mateix però cadascú al seu nivell i a partir d’ahi vam optar per deixar els llibres a banda, perquè quan portàvem, per exemple, el llibre de castellà i el de valencià, els continguts també es repeteixen: adjectius en castellà i adjectius en valencià. Aleshores això no és funcional, és un caos quan portes aules multinivell, una altra cosa és que tingues una aula on sols tens un nivell de xiquets, però on tens molts de xiquets no era funcional. Primer vam llevar els llibres de castellà i valencià, treballàvem per petits projectes i després ja vam decidir englobar-ho tot dins d’un mateix projecte. Vam explicar a les famílies, que al principi estaven un poc escèptiques perquè vulgues que no quede encara la manera que tu vas aprendre, i la preocupació de quan aniran a l’institut què faran… A més, nosaltres no fem exàmens, llavors el típic de fer un examen, t’ho estudies i ho vomites, fas un altre tema i ja no te’n recordes del primer, el que volíem era que no els passara això als xiquets i vam veure que la metodologia de l’aprenentatge basat en projectes s’adaptava molt al nostre tipus d’escola, al que nosaltres volíem i aleshores vam decidir tirar per esta modalitat.

Com són aquests projectes?

Un projecte parteix d’un repte, d’un problema o d’una pregunta i a partir d’ahi comença l’aventura, els xiquets comencen la investigació, per exemple, fa tres anys que ho portem fent, i en aquestos anys, per exemple els meus, hem fet un que es diu Maldicions de la natura, l’any passat vam fer manual dels alienígenes, i enguany, Cinctorrans viatgers, i totes les activitats van al voltant del projecte. La veritat és que funcione molt bé, i als xiquets els agrada. El projecte el trien els xiquets, a partir d’una pregunta meua, que en aquest cas era: quins eren els seus somnis?, i la majoria van coincidir que els seus somnis eren viatjar, a partir d’ahi vam fer el projecte Viatjar Cinctorrans i tot volte a partir del projecte, tot en contextos reals que és el que a ells els motive. Per exemple, fiques un problema que és: anar de Cinctorres a París, i a partir d’ahi treballes suports digitals, com Google Maps; o matemàtiques, quants kilòmetres hi ha, i ahi passes els kilòmetres a hectòmetres; treballes també la geografia; treballes també cultura; després a carnestoltes també ens vam disfressar alguns de Google Maps, altres de pilots, tot relacionat en el projecte i és increïble el que al final acaben fent. Tot este projecte al final ha de tenir un aprenentatge servei, que servisca per a la societat, aleshores en ells vam estar pensant i una inquietud que tenien era que quan anaven a les oficines de turisme no hi havia cap fullet per als xiquets, on els expliquen coses per a ells. Normalment hi ha un fullet tipus i pot ser que hi ha un asterisc que explica que fer amb xiquets, però ells el que volien era que els xiquets de fora quan anaren a Cinctorres pogueren fer coses, llavors ells han treballat com fer un fullet, com insertar una foto, el tipus de lletres, el suport digital… i tot això et done per a tot un any. A banda, també ells llegeixen notícies, els textos els adapte jo perquè hi ha textos que potser són un poc elevats, però jo els adapte la notícia perquè ells la puguen llegir i cada un done la seua opinió en funció del nivell, evidentment a un xiquet de quart no li pots exigir una opinió personal que li pugues exigir a un de sisé, però si pot opinar cada un al seu nivell i això és el que nosaltres valorem.


“el nostre principal objectiu va ser en tot moment fer un acompanyament emocional als nostres alumnes”


Actualment, amb la crisi del coronavirus i el tancament dels centres educatius, com s’heu hagut d’adaptar a aquesta situació?

Jo crec que dins de tot serem els que menys problemes tenim, perquè al ser menys alumnat hem pogut aplegar a tots ells. Va ser complicat, però si alguna cosa positiva he de treure, és que ha estat un repte per a tots, per alumnes, famílies i per a mestres, ens hem hagut de posar al dia en la competència digital. Nosaltres, açò va passar un divendres, ens van dir que les escoles probablement es tancaven, i eixe mateix dissabte ens van reunir i el nostre principal objectiu va ser en tot moment fer un acompanyament emocional als nostres alumnes, també havíem de fer la part acadèmica, però sobretot emocional. Llavors ho hem fet mitjançant les famílies amb seguiment telefònic i videoconferència amb els xiquets, el treball ha estat totalment telemàtic, nosaltres enviàvem tasques, ells la feien i ens la tornaven, llavors nosaltres féiem un feedback per videoconferència o bé per escrit i així funcionàvem. Al principi era la novetat, però ara últimament els xiquets ja es cansaven, sobretot perquè l’educació en etapes primerenques, jo no dic que en secundària o universitat, que són uns nivells més alts i els xiquets ja no depenen tant del mestre, però és molt important en les nostres etapes, tant infantil com primària el contacte físic, una mirada, no tindre una pantalla davant. Aleshores, els xiquets anaven fent, però realment hem pensat que no ha estat significatiu ni funcional treballar a distància, en ells ha de ser presencial.

Ara finalitzat aquest curs, com es presenta o com penseu que tornareu?

Nosaltres hem elaborat el pla de contingència que se’ns demanava, hem senyalitzat totes les aules, entrades, eixides, prendrem totes les mesures, però afortunadament som escoles amb poc alumnat i podem guardar bé la distància de metre i mig, i en principi, nosaltres en cap moment haurem de desdoblar, ni fer dos grups. En principi, crec que si no canvien les coses podrem començar amb prou normalitat, prenent les mesures que corresponen com la mascareta, distància, entrades i eixides senyalitzades, d’un en un al servei, rentat de mans, conscienciar-los, que tot i això, estan molt conscienciats. 

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s