“A esta comarca és molt difícil tenir una activitat tan concreta i viure d’això, perquè no tens turisme tots els dies”

Entrevista als fundadors del projecte de turisme apícola, Apivillores

Mònica i Xema, fundadors del projecte ApiVillores / Mònica Segura

Apivillores naix el 2016 com a un projecte de turisme apícola a la comarca dels Ports, concretament al municipi de Villores. Aquest va ser un dels primers projectes d’apicultura d’aquesta classe a la Comunitat Valenciana. Mònica i Xema, els seus fundadors, van crear conjuntament aquest projecte per afició, però també poder aproximar a la gent a aquests animals vivint l’experiència d’un apicultor. Així, des de fa quatre anys contribueixen al desenvolupament social i econòmic, així com a mantenir de la diversitat natural en l’entorn de Villores.


Com sorgeix el projecte Apivillores?

Sorgeix d’una afició que vam començar a tindre Xema i jo, Xema és la meua parella, ell és de Castelló. é mestre i treballe ací a la comarca ja fa molts anys, i jo entre altres coses sóc guia turística i educadora de museus i patrimoni, faig cosetes així en xiquets i en adults relacionats en el turisme i l’educació. Ell tenia molta afició a l’apicultura, el que volia era tenir unes caixes per a fer mel pròpia de casa. Així, casualitats de la vida, mon pare coneixia a un home que es jubilava i es volia deixar les abelles perquè era major, i li va vendre unes caixes i vam començar com afició. Llavors, pels perfils professionals que tenim un i l’altre vam anar veient que seria molt bonic, perquè la gent ens preguntaven coses sobre les abelles. Al principi vam pensar que seria per a portar grups menuts, que volgueren veureu i explicar-ho tot, vam pensar que ho podríem enfocar al turisme per a gent que vinga per ací i que vulga fer una activitat diferent. Així, va començar, per una afició dels dos i després com una proposta d’una activitat per a completar l’oferta turística de la comarca.   

Amb quin objectiu naix?

Pensàvem a nivell experiència, avui en dia la gent busca experiències. El turisme ha canviat una mica, pensàvem en poder compartir eixa experiència tan bonica que potser la gent no coneix tant d’aquest món. Els amics els podríem portar qualsevol dia, però pensàvem que fent una visita completa i fent-lo bonic, podria ser una activitat molt bonica per a la gent que vol apropar-se a l’apicultura i que no tenia una altra manera de fer-ho si no és a través d’un projecte legal, ben fet, amb els seus tratges, tot homologat… no tots tenen uns amics apicultors que poden portar-te.  

Visita d’un grup al projecte Apivillores / Mónica Segura

Quan vau començar, quins van ser els principals entrebancs o problemes que vau tenir?

A l’hora de legalitzar-ho, en aquest cas problemes no vam tenir, perquè nosaltres som una activitat de turisme actiu. Sí que és veritat que quan vam començar a fer-ho tot legal, el tema de l’assegurança fins que vam trobar un adequat, que cobrira la responsabilitat civil d’aquest tipus d’activitat, era un poc estrany perquè era el primer projecte de turisme apícola que s’ha creat a la Comunitat Valenciana. Llavors, no hi havia ningú que sabera quina assegurança fer ni res d’això. Ens vam trobar en professionals que, tot i ser professionals, no sabien molt bé quin tipus d’activitat donar d’alta. Aquest tipus d’apicultura no ho havia fet ningú i al principi va ser un poc estrany per a alguns, però de seguida vam trobar la seua via legal i ho vam poder fer tot bé, és a dir, problemes en eixe sentit no, però ens va costar ficar-ho tot al dia perquè no hi havia professionals que ens pogueren assessorar bé, però al final ho tenim tot legal i tot bé. 


“un projecte tan concret de turisme apícola, sabem que és una activitat necessària per a donar-li un valor també a la comarca”


És fàcil emprendre un projecte així a la comarca?

No es tracta de tenir una idea i començar, és a dir, la gent sempre ens diu: és que feu moltes coses, i diem: fem moltes coses, però perquè portem molts anys també mirant-ho. Tot el món pot fer alguna cosa, però fer-ho bé i fer-ho legal no és fàcil per diverses coses. Una que per a fer certes coses, a nivell administratiu, has de tenir molts de títols, titulets i titulassos, és a dir, per a treballar en xiquets has de tenir el títol de temps lliure, doncs nosaltres som monitors de temps lliure, per a explicar el poble de Villores com fem nosaltres que fem una guia per dins del poble, això és de guies habilitats professionals, doncs jo tinc eixa habilitació professional, per a fer una activitat d’aquest tipus i que t’ho cobrisquen tot, doncs has de ser turisme actiu i tenir-ho tot legal, amb la seua corresponent assegurança, amb tots els permisos i tot. És fàcil si saps com es fa, llavors vas fent fins que ho tens tot, però si no ho saps, has d’anar a poc a poc, a més hi ha una formació darrere que la gent no veu i no valora. Tindre una idea potser és fàcil, però fer-ho bé i també saber-ho vendre té un treball darrere, que per a nosaltres no ens ha costat perquè portem molts anys treballant amb açò, i sempre els diem a la gent que cal treballar-ho, que no és muntar-ho i a treballar, això a escala administrativa. Per una altra banda, econòmicament, tampoc has de pensar que des del primer dia et vindrà un muntó de gent, perquè són activitats tan concretes i tan específiques que no tots els dies ho tens ple. La gent ens diu quantes coses feu, però realment nosaltres no vivim d’Apivillores, és una de les activitats que fem, també s’ha de tenir en compte que a esta comarca és molt difícil tenir una activitat tan concreta i viure d’això, això és difícil perquè no tens turisme tots els dies. Llocs com el castell de Morella tindrà gent tots els dies, però hi haurà pobles que tinguen algo de patrimoni també interessant que no tenen gent tots els dies. Llavors, imaginat, un projecte tan concret de turisme apícola, sabem que és una activitat necessària per a donar-li un valor també a la comarca, que pensem que diversifiquem molt l’oferta i creem en el projecte, però és veritat que no és fàcil.  

Sabíeu des d’un principi que el volíeu tirar endavant a la comarca i concretament a Villores?

Sí, molta gent ens pregunta que perquè Villores, perquè no som de Villores. Jo sóc de Forcall, Xema és de Castelló, però vivim a La Mata. Villores té un motiu, perquè nosaltres quan vam començar esta afició d’apicultors estàvem buscant un terreny on poder ficar les caixes d’abelles i un cosí meu tenia un terreny a Villores, que està molt bé orientat, per a tindre-les a l’estiu i les vam col·locar allí. Llavors per a tenir el registre ramader de les abelles el vam registrar a Villores, el nostre registre d’apicultors està a Villores perquè les abelles les teníem allí. A partir d’ahí un altre home de Villores ens va deixar un terreny per a canviar-les segons l’època de l’any d’un lloc a un altre per tema de l’orientació del sol, per la calor o la frescor a l’estiu i a l’hivern, i també és veritat que l’entorn de Villores és molt propici per a això. Villores és un poble xicotet, a més la ruta que vam dissenyar és ideal per a tota classe de públic, i no ens imaginem este projecte a un altre poble. Creiem que també hem de diversificar les coses a diferents pobles, perquè això fa que la gent es moga i cada projecte té més enllà del mateix projecte, si no que té l’encant d’on està, i en el nostre cas té inclús el nom del poble, en l’autorització de l’ajuntament evidentment, però pensàvem que volíem reforçar la idea que el projecte fora a Villores, a més està íntimament relacionat l’activitat amb el que és el poble, en viure al poble i en veure’l, i creiem que és ideal per al que fem i estem contents d’estar allí.     

Quins beneficis aporta tirar endavant un projecte així a aquesta zona?

Diversificar un poc l’oferta a la comarca i també crec que és un valor molt positiu que no es concentre l’oferta en un únic lloc perquè realment la gent després quan ve a Villores, la gent de fora potser no ha vingut mai a la comarca o uns altres que coneixen Villores per l’Aplec o per diferents motius, però és un motiu per portar la gent allí i per diversificar l’oferta a la comarca i donar-li oportunitats també a diferents pobles

Grup gaudint l’experiència de ser apicultor / Mònica Segura

Què diferència o quin és el distintiu del projecte Apivillores?

De turisme apícola ara sí que ha sorgit algun altre a la Comunitat Valenciana i després al Delta de l’Ebre crec que també hi ha un altre paregut centrat en el món de les abelles, però la diferència és que els altres ho tenen més enfocat al turisme més industrial. A alguns llocs no et pots apropar a les abelles, a uns altres et fiquen el tratge però les veus de lluny, al nord d’Espanya et fiquen a una cabina de vidre i veus als apicultors treballant, però el nostre és dels pocs projectes que vas amb grups menudets. El nostre lema és converteix-te en apicultor o apicultor per un dia, perquè realment tu et fiques el tratge, obres la caixa i estàs tocant les abelles com si fores un apicultor, i com són grups reduïts, doncs és una cosa que en altres llocs no ho fan igual. Llavors, volem continuar per eixa idea de turisme familiar, de grups menudets com si foren amics nostres, perquè al final s’estableix un vincle amb els nostres clients, que no són uns més, i la gent ve molt comboià i se’n va molt comboià.   

A banda de les visites i la part diguem més turística, també organitzeu unes jornades, amb quina finalitat naixen aquestes?

Nosaltres tenim un conveni amb l’ajuntament i una de les coses que tenim acordat és que ens donem suport els uns als altres a nivell publicitari i a tots ens interesse, a ells que tinguem un tipus així de projecte al poble i a nosaltres que ells estiguen contents amb nosaltres. Aleshores vam decidir de fer algunes activitats a part d’Apivillores per a promocionar el poble, fer unes jornades, que tenien sentit si estaven relacionades amb les abelles i l’apicultura i en productes agroalimentaris. L’ajuntament a través d’una subvenció donen suport a les jornades i així podem pagar a alguns ponents perquè vinguen, o la gasolina o les despeses que puguen tenir, gràcies a ells ho podem portar a terme i és a canvi de promoció del poble a nivell agroalimentari. Hem fet dues jornades, la primera va ser d’apicultura, van venir apicultors de moltes regions d’Espanya, des de Guadalajara, Madrid, de diferents llocs del País Valencià, Catalunya, Aragó, i molt contents perquè van vindre més de 50 persones i també vam tindre gent de la comarca dels Ports. També, fa dos anys vam fer unes de la dona com a motor de desenvolupament al món rural, vam portar gent del territori, una xica d’Ares, una de Cantavella i una de Caudiel, i eren dones que es dediquen al sector primari i ens van explicar la seua visió com a agricultores, apicultores i de diferents perfils i va tenir molt d’èxit. També va venir la presidenta de FADEMUR, la Federació d’Associacions de Dones Rurals del País Valencià, i ens van donar suport i després va venir també l’Assemblea de Cooperació per la Pau, que jo vaig col·laborar amb ells en el projecte d’un viatge a Tunísia amb Elles Trien, arran d’això els vam convidar que vingueren per a parlar-nos en concret de les dones apicultores de Palestina. Jo coneixia este projecte, m’interessava molt i, ja que anava de dones al món rural i al sector primari, no volíem deixar de banda l’apicultura. Va ser una manera de donar visibilitat a projectes que hi ha a altres països, com és el cas de Palestina. La veritat que van tenir molt d’èxit i estem molt contents. L’any passat no es van poder fer i enguany sí que teníem idea de fer-ho, de fet l’ajuntament ja estava d’acord i ho estàvem mirant, però de moment ho hem parat tot i no sabem que passarà.      

Jornades d’Apivillores al municipi de Villores / Mónica Segura

“volem anar en prudència, i el primer és la salut abans que res i sobretot, per respecte a la gent de Villores, que és un poble molt xicotet en el que viu gent molt gran” 


Com a totes les activitats, a vosaltres també us haurà afectat la crisi del coronavirus?

Nosaltres ens dediquem a altres coses també, Apivillores és una cosa de temporada, ho fem entre els mesos de març fins a mitat juliol per temes de clima i diferents motius.  ApiVillores és una activitat de temporada i solem treballar el cap de setmana, que és quan la gent ve, quan tenim un grupet fem l’activitat, i si no nosaltres anem fent altres activitats. Amb açò de la crisi sanitària ens hem hagut de reestructurar, mirar quins projectes érem capaços de portar a terme i quins no. ApiVillores, ara mateix, com és empresa de turisme actiu, legalment els dóna igual quina activitat fas exactament, com som de turisme actiu ara mateix podríem obrir, però creiem que més enllà del permís també has de tenir un poc de sentit comú i veure com està la situació i quin tipus d’activitat fas tu, perquè tot no val. En tot no pots guardar dos metres de seguretat, hi ha una sèrie de coses que han fet que hàgem parat una mica i ens estiguem esperant al mes de juny. Anàvem a obrir el 14 de març, quan va començar l’estat d’alarma, i vam parar tot el que teníem en marxa i ara, de moment, estem en contacte amb l’ajuntament de Villores per veure com va evolucionant la situació i a veure què farem. De moment tots els que ens han cridat interessats, els hem dit que estem esperant a veure què passa. També a part les condicions, nosaltres tenim tratges, hauríem de llavar-los cada vegada que els utilitza algú, hauríem d’elaborar un protocol diferent de qualsevol altra empresa, perquè nosaltres anem pel camp però amb unes altres condicions. A poc a poc, volem anar en prudència, i el primer és la salut abans que res i eixa és la nostra prioritat i sobretot, per respecte a la gent de Villores, que és un poble molt xicotet en el que viu gent molt gran.     

Però tot i això, les abelles no entenen de coronavirus i la feina haurà seguit igual per a vosaltres?

En això no hem tingut cap problema, hem pogut anar sense problema. La gent que treballa al sector primari ha pogut treballar, llevat d’uns dies que estava la cosa més forta, però la resta sí que hem anat a tractar les abelles perquè ara les hem de vacunar, hem de vigilar-les, a més, ara és un moment que prompte ja fan molta mel i cal llevar-la, tallar-la i sí que han d’estar controlades. Les abelles no les hem abandonat, han estat ben cuidades. 


“si els apicultors desaparegueren, probablement les abelles també desapareixerien”


Actualment, com és el sector de l’apicultura?

Les abelles si no fora pels apicultors, no viurien, i això hi ha gent que no ho sap, i ho expliquem. Hi ha una frase que se li atribueix a Einstein, que es veu que és mentida, que diu que si es moriren les abelles, en quatre anys s’acabaria el món. Potser és una mica exagerat, però sí que és veritat que sense abelles la pol·linització no funciona igual. Llavors les abelles són necessàries, però passa que les abelles pareix que siguen un animal salvatge, però és igual que el ramat d’ovelles, poden haver-hi ovelles que poden estar soltes per ahí, però necessiten una persona que les cuide, doncs les abelles igual, necessiten l’apicultura i un control per a sobreviure. Avui en dia, si els apicultors desaparegueren, probablement les abelles també desapareixerien, perquè hi ha eixams silvestres però la gran quantitat d’abelles que hi han al món estan controlades i vacunades, si no fora pels apicultors que les vacunen i les cuiden, les abelles sofririen. Llavors, és una professió que és més necessària del que la gent es pensa, que això és una de les coses que expliquem durant la visita i la gent se’n va en una visió d’eixes petites coses que hi ha al món que no ens adonem.

L’apicultura és un sector que igual a la comarca dels Ports no està tan visibilitzat, no?  

Realment si, hi ha molta gent, no et sé dir quants però sí que hi ha gent que es dedica a l’apicultura a la comarca. Apicultors joves, jo crec que no ixen molts, perquè coneixem gent que s’està jubilant i que els fills no continuen o ningú continue de per ací. Sí que pensem que hi ha hagut moltíssima d’apicultura ací a la comarca, per a alguns la seua activitat principal de la seua economia i per a altres una activitat secundària de l’economia familiar o per a consum propi. Per a consum propi hi ha molts, nosaltres tenim amics que és per a consum propi, hi ha molta gent que té un parell de caixes o inclús hi ha aficionats que tenen 50, és a dir, hi ha gent que es dedique, però el que és a escala comercial amb una marca i de ser més visibles no tant. No hi ha tanta gent que estiga visibilitzada, que potser els que produeixen molt ho venen en grans quantitats a grans empreses, però vendre en tendes no hi ha marques així conegudes.       

Després de quasi quatre anys, quan vau començar quines expectatives teniu del projecte i com ha resultat ser?

No teníem cap expectativa, nosaltres anàvem a poc a poc, açò és un dels projectes que tenim entre mans. Sí que estem contents, perquè hem portat gent, veiem que la gent que ve està contenta i llavors, com és una cosa que tampoc ho hem deixat tot per fer açò, doncs estem contents en les coses que anem assolint any rere any, ens van coneixent més, ha tingut molta acceptació, ens han cridat de diversos llocs i ha estat molt mediàtic el projecte. Això també ha repercutit en el fet que hi ha molta gent que ens coneix, a poc a poc va venint la gent i estem contents, anem fent, tampoc anàvem sense pretensions i continuem treballant sense pretensions, amb il·lusió i en ganes de fer l’activitat a poquet a poquet. Fem més coses, i creem que açò és un complement molt bonic i que és un projecte en el qual creem, i és el nostre projecte més especial per això treballem en tanta il·lusió.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s