“En un poble petit que gairebé no hi ha botigues, si els faltés també el bar es quedaria mort totalment”

Julio López, és natural de San Sebastián i va tornar a Herbers per portar el bar

Patricia i Julio, actuals gerents del Mesón i Hostal d’Herbers

Julio López, és natural de San Sebastián, però té descendència d’Herbers. Des de sempre passava els estius i festes a la casa que tenen en aquest petit municipi, on tots els veïns i veïnes es coneixen. L’any passat, van trobar una oportunitat de negoci en el mateix poble i poder quedar-se a viure. Des del novembre del 2019, Julio, porta el Mesón i l’Hostal d’Herbers, on ha aconseguit apropar el menjar del seu lloc natal a Herbers amb l’elaboració de pinxos i tapes. Tot i això, Julio ha estat un més dels afectats per l’actual crisi sanitària i pel coronavirus, ja que tenia l’hostal quasi cobert fins a l’estiu, i ara s’ha vist obligat a tancar-ho tot.


Tens descendència d’Herbers, però estaves vivint a San Sebastián i farà uns mesos vau decidir tornar per a portar el bar. Què et va portar tornar a Herbers?

L’any passat va coincidir que estàvem de vacances i la meua neboda va agafar la piscina d’Herbers, i treballem aquí en la piscina. Jo al poble conec a tota la gent, és com si fos una família i vaig veure possibilitats, no per a tirar coets, però per a poder treballar i estar ací tranquil·let, aquest va ser el motiu que em va fer tornar aquí.

Què t’uneix a Herbers?

Jo sempre he estat aquí de vacances estiuejant. Jo vaig néixer a Sant Sebastià, però la meua mare és d’aquí d’Herbers, i veníem a l’estiu a la casa que tenim aquí.


“Herbers és com una segona família, tota la gent són mig familiars”


Què és per a tu Herbers?

Herbers és com una segona família, tota la gent són mig familiars. Sempre veníem de vacances, ens agradava molt, el seu ambient, el paisatge, tot en general.

Personalment, quins canvis has notat de viure en una gran ciutat a viure en un poble amb tan pocs habitants?

La tranquil·litat, Herbers és molt tranquil, però com estic ací en la fonda, estic tot el dia tractant amb un o amb un altre. El bo que té és que el poble és súper tranquil, no tens l’aclaparament d’una ciutat on vas a tots els llocs corrents, aquí és tot molt més tranquil.

Suposo que la relació amb les persones no és la mateixa en una ciutat que en un poble, com has notat aquest canvi?

Ací com la meitat som cosins o cosins germans de no sé qui, llavors, es pot dir que som com una segona família. A l’estiu ja es veu més gent, en pla turístic els estius puja i a l’hivern es queda tot més tranquil.

Com va ser al principi portar el bar, vas tenir algun problema?

El bar vam començar a poc a poc, ens vam posar amb els pinxos del nord, que va ser una iniciativa que a la gent li va agradar, vam començar molt suau a aixecar una miqueta. Ara més o menys estàvem rodant una miqueta bé, però ha passat això del coronavirus i ens ha fotut bastant.


“L’ajuntament s’ha bolcat totalment amb nosaltres sempre dins de les seues possibilitats. Aquí som 50 habitants i l’ajuntament no té un capital social fort com per a fer una gran inversió”


L’ajuntament d’Herbers us va posar alguna facilitat per a portar el negoci?

L’ajuntament ens ha ajudat molt, sempre ha estat damunt per a veure si ens faltava alguna cosa, s’ha bolcat totalment amb nosaltres sempre dins de les seues possibilitats. Aquí som 50 habitants i l’ajuntament no té un capital social fort com per a fer una gran inversió.

Sempre has estat treballat en l’hostaleria?

Gairebé tota la meua vida he estat en l’hostaleria, he tingut algun negoci, però la majoria ha estat relacionat amb l’hostaleria. He tingut restaurant, bar de tapes, discoteques… gairebé tota la vida m’he dedicat a això. El que té de bo estar ací a Herbers és que és molt tranquil·let, i que ací la gent es bolca molt. La majoria de la gent activa entre setmana vénen a desdejunar, vénen a esmorzar, després al migdia solen prendre alguna cosa i a la vesprada nit també, és com el seu lloc de reunió. Després els caps de setmana apareixen els fills dels familiars, alguns que vénen a passar el cap de setmana i ja canvia una miqueta.

Com és el dia a dia d’una persona que porta el bar en un poble tan petit?

Res, molt tranquil. Obres al matí a les nou del matí, tanques a les onze. Després, obres a l’una, tanques a les tres, i després, a la vesprada obres a les set i tanques a les nou i mitja o deu. Els caps de setmana es mou una mica més, llavors, el que solem fer entre setmana és elaborar una miqueta més de menjar per al cap de setmana, que solem tenir una gran varietat de pinxos. Ací ha estat venint gent de tots els llocs, de Morella, de Pena-roja, de Monroig, gent dels pobles del costat, i es van quedar sorpresos amb això dels pinxos i les tapes.


“En un poble petit que no hi ha botigues gairebé, si els faltés també el bar es quedaria mort totalment”


Creus que en els pobles el bar és un servei fonamental que hauria d’estar obert?

Clar, perquè en un poble petit que gairebé no hi ha botigues, si els faltés també el bar es quedaria mort totalment. Si la gent visita un poble i no té res, què fa? Llavors cal intentar, com està fent l’alcalde, activitats per a ensenyar el castell, l’ermita, les típiques coses d’un poble, i a més, que la gent que vinga tinga un lloc on poder menjar, desdejunar o dormir. A un poble si li lleves tot això, llavors la gent només aniria de casa al treball i del treball a casa, i no hi hauria vida social.


“El coronavirus ens ha afectat totalment perquè teníem l’hostal gairebé cobert fins a estiu, ho tenim complet”


Ara amb la crisi del coronavirus, com us ha afectat a vosaltres en el vostre negoci?

A nosaltres ens ha afectat totalment perquè teníem l’hostal gairebé cobert fins a estiu, ho teníem complet perquè venien molts caçadors i gent per a fer turisme, però ara tenim l’hotel i el bar tancats, esperant a veure que mesures vénen. Llavors caldrà condicionar tot depenent de les circumstàncies, depenent de com va el tema. Nosaltres de moment ací parats, es podria dir que de vacances, però tampoc perquè no es pot sortir ni fer res.

Heu obert ja? Quines mesures heu hagut de prendre per a obrir?

Si, vam obrir el dimarts, hem posat dues taules en una terrasseta que hem muntat, perquè a l’interior no es pot estar encara. A més, hem començat a donar cafés al matí i, a la vesprada obrim a les set i mitja fins a les nou i mitja. Esta és la primera presa de contacte, després segons ens vagen donant llibertat perquè la gent puga estar dins, llavors ja ens anirem preparant una miqueta, però com tampoc ve gent de fora perquè no pot venir, tampoc fa falta molta cosa per ací.

Creus que tardareu a recuperar-vos?

Si s’aconsegueixen obrir totes les portes de totes les províncies i tornar a la normalitat i no tornen a ocórrer coses així fortes i aconseguim dominar-los, jo crec que ací enguany serà suportable, que es podrà tirar cap endavant, però de moment estem ací a l’espera de veure si se soluciona tot el tema.

Un comentario sobre "“En un poble petit que gairebé no hi ha botigues, si els faltés també el bar es quedaria mort totalment”"

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s