El castell d’Olcaf, patrimoni històric

Olocau fomenta el seu patrimoni arquitectònic amb la rehabilitació de la fortificació

El castell d’Olocau del Rey abans de la intervenció de restauració / Ramiro Pérez

Els Ports és una terra de frontera, un fet que ha condicionat el seu patrimoni arquitectònic al llarg dels segles. Per això, compta amb una valuosa riquesa de patrimoni arquitectònic al llarg de tots els municipis que la componen. Castells, palaus i edificis religiosos, s’erigeixen al llarg de tot el seu territori. Un d’aquests, a una altura de 1.200 metres, és el castell d’Olcaf, al municipi dOlocau del Rey, província de Castelló. Les ruïnes d’aquesta fortificació s’eleven sobre un turó a uns 800 metres a l’oest del municipi. Es tracta d’un castell de planta irregular, adaptat al perfil de la muntanya i amb dos recintes diferenciats, un format per les restes de la torre prismàtica i l’aljub; i l’altre format per la torre principal. Unes restes que al llarg dels anys no han rebut mai cap classe d’intervenció ni arqueològica, ni de conservació ni de restauració. 

Des de finals del mes de març de l’any passat la Generalitat Valenciana dóna llum verda al projecte d’excavació arqueològica, restauració i conservació d’aquesta fortificació per “intentar fer una intervenció que done uns resultats i que permeten posar en valor una part del castell” explica Ramiro Pérez, arqueòleg, el qual porta treballant en aquest projecte des de finals del mes de setembre amb un equip d’arquitectes, historiadors i restauradors.

La recuperació del castell d’Olocau ha estat cofinançada a través dels fons europeus FEDER, la Generalitat Valenciana, la Diputació de Castelló i l’Ajuntament del municipi, amb un pressupost total de 340.000 euros, que suposaran la posada en valor i museïtzació per poder fer visitable al públic un dels enclavaments històrics del municipi i de la comarca.

TREBALLS

Els treballs de restauració i conservació s’executen amb una primera finalitat, on “la urgència d’intervenir es fa perquè la torre, que existeix a l’extrem de castell i que és com un baluard exterior al recinte fortificat, té problemes d’assentament i estava en perill de caure” destaca l’arqueòleg. 

El projecte comporta quatre fases, de les quals les dues primeres, la construcció de la pista, ja que el castell era inaccessible; i després, la intervenció arqueològica, van acabar a finals de l’any passat, “i ara hauria d’haver eixit la licitació de la fase tres, que són els treballs de conservació, restauració i consolidació de les estructures; i una fase quatre que és la posada en valor” explica Ramiro. En un primer moment les previsions optimistes eren acabar aquests treballs a l’estiu d’aquest any, però la situació d’estat d’alarma a causa de la covid-19, ha fet que aquests sofrisquen una parada, tot i això, “si les fases de desescalada van com van, igual per a la tardor d’enguany o per als nadals podria estar feta si no hi ha més parades, però en aquesta situació és difícil de fer una previsió, evidentment” apunta.  

Treballs arqueològics al castell d’Olocau del Rey / Ramiro Pérez

HISTÒRIA I NOVES TROBALLES

Al castell d’Olocau del Rey, segons ens explica l’arqueòleg Ramiro, la informació històrica sempre ens parle d’un castell d’època andalusí, del segle X i XI. Tot i això, gràcies a la recent investigació històrica l’han situat en diverses èpoques històriques, “li hem ficat 3.000 anys més d’antiguitat, perquè tenim ben documentat un nivell de l’edat del bronze, però ara tenim que el castell d’Olocau va estar ocupat en l’època de la prehistòria recent” explica l’arqueòleg. Fins a la data, sols es coneixia dues fites històriques importants del castell. Per una banda, a través de les cròniques militars del Cid, on es menciona la seua reconstrucció i dotació de tropa, donant-se entendre l’existència d’una anterior fortificació andalusí en mal estat. L’altra data important es produeix al segle XV, quan Morella rep el privilegi real per derruir el castell d’Olocau en 1431, del qual no fa ús fins a 1464. Així, durant molts segles la fortificació es va erigir com un enclavament de gran importància estratègica a la comarca, “com a un lloc de frontera al llarg de la història”, destaca Ramiro. 

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s