“Musicalment és el patrimoni immaterial més gran que tenim, perquè a més s’ha mantingut en el temps”

Entrevista amb José Vicente Castel, gaiter de la comarca dels Ports

José Vicente Castel, gaiter de Morella / José Vicente Castel

José Vicente Castel, és gaiter i professor de gaita i tabal a l’Escola Municipal de Música de Morella. Castel va començar a aprendre a tocar la gaita l’any 1989, primer de manera autodidacta, i després amb els mestres Cristobal Milián i Julià Pastor. A partir de 1991 comença a tocar a totes les festes tradicionals dels pobles de la comarca dels Ports. A més també comença a donar classes particulars a Morella i a altres pobles de la comarca com Cinctorres, o Forcall, en el qual encara continua amb el curs de gaita. Al llarg dels anys també ha participat en la recuperació i conservació de tocates dels pobles de la comarca com Xiva de Morella, Ortells o Palanques, entre d’altres.


Primer de tot, com s’anomena, perquè en molts llocs es diu dolçaina, però ací és més coneguda com a gaita.

Ací i, antigament, a tota la part del bisbat de Tortosa de Catalunya, a Peníscola, al Maestrat, a tot l’Aragó i a Navarra, i a parts de Soria i de Segovia també s’ha anomenat gaita. Per ahi diuen “dulçaina”, en lloc de dolçaina, és el mateix, al final és una denominació. Hi ha estudis que diuen que els berbers dels Rifts també li deien gaita, és una denominació, la nostra. 

D’on neix la tradició de la gaita?

Molts del gaiters que ha hagut venien de ser pastors, que havien aprés a tocar la gaita, eixa és la qüestió més oculta de la gaita actualment. Abans molts de gaiters tenien la gaita per a entretenir-se en les hores i hores que es passaven en les ovelles. En el temps sí que hi havia una figura de gaiter, però va anar desapareixent també, perquè els que més en sabien, que la major part venien de ser pastors, no ensenyaven. Llavors, els que sabien tocar menys no anaven a tocar a les processons i tot això, van començar a fer-ho quan els altres van començar a faltar i no hi havien. En origen, molts van aprendre guardant ovelles. La meua mare, per exemple, es feia flautetes en una canya i en això s’entretenien, perquè passaven moltes hores i no hi havia ràdio. En origen és un instrument molt de pastors, encara hi ha un home o hi havia, a la Iglesuela o a Mosqueruela, que encara feia gaites, tallaven una capolla de pi, la desbastaven i en un ferro rossent feien els forats de dins i els altres, i en això tocaven. Després si prosperaven i es feien més gaiters “professionals”, ja es compraven una gaita bona, però si no tocaven en això, jo en tinc una d’eixes encara. 

Gaita de pastor feta amb capolla de pí / José Vicente Castel

Qui és la primera figura que apareix a la comarca que fabrica gaites?

Casimiro Ripollés, a part de la gent que se la feien ells mateixos. Casimiro Ripollés va ser pastor de jove, llavors, ell també tenia habilitat de talla, però quan comence a fer gaites seriosament és a partir de l’any 77 quan es jubile. En consells de Miguel Ferreres, que havia parlat en el que fabricava gaites per a tota Espanya pràcticament, del nostre tipus, que estava a Sogorb, va recuperar el tipus de gaita que es tocava ací que era més llarga. Després s’ha descobert que també es tocaven llargues a la part d’Alacant i a més llocs, però es recupere a partir d’ahi. I després, Jesús Martí, Carrascull, que ara té la fàbrica parada, però ara tornara a fer-ne. Ara gaites es fan a molts de llocs, abans quan estava Casimiro, hi havia un altre al Grau i un altre a València, i després unes que venien a Saragossa, que en el temps hem sabut que venien de Galícia. Després també va haver gent que va foradar una botzina de camió o de cotxe i es va fer una gaita, perquè no en trobaven.

Parlam dels teus inicis. Quan vas començar a tocar aquest instrument i per què? 

Jo vaig començar de manera autodidacta completament, perquè en aquell moment no hi havia ningú a Morella que estiguera per a ensenyar-me. En aquell moment tenia a Miguel Ferreres, que encara viu fora, Julià Pastor, que encara no estava, i Cristobal encara estava començant a tocar. El que ensenyava era Toni Ortí, va ser el primer que va ensenyar a tocar la gaita a Morella, però el problema era que jo no sabia solfeig i ell ensenyava així. Vaig començar a partir de l’any 1989, i després, més avant, primer Cristóbal Milián i Julià Pastor després, són els que em van ensenyar. La primera vegada que vaig eixir a tocar va ser a Ortells, a Sant Blai de l’any 1991. Sí que vaig eixir en els meus Kintos el dia de Santa Llúcia, quan es tiraven els coets i anàvem a la processó, però allò era “d’estrangis”, l’eixida seria va ser a Ortells l’any 91.    

A l’esquerra, José Vicente Castel a l’eixida dels pelegrins l’any 1992 / José Vicente Castel

Com era aquest procés d’aprenentatge autodidacta?

D’oïda, em va ajudar molt que Antonio Ortí, Miguel Ferreres, Julià Pastor i Agustí Gasulla, van gravar un disc per a la fonoteca de materials de la Generalitat Valenciana, en els tocs de Morella. Llavors jo escoltava allò i aprenia el toc, i si algú tocava alguna cosa també, per exemple, de les danses de Forcall jo ho recordava un poc d’haver-ho sentit, i el que senties pel carrer, i així anava traient les cançonetes. Però això encara ho faig ara, aprendre solfeig va ser molt després. Aquesta és la forma tradicional que s’ha aprés tota la vida, el sistema de comunicació és tradició oral, és a dir, un comunique la cançó o escolte la cançó i la reprodueix. 

En eixe procés no hi ha perill que es canvie algo o que es pergue la originalitat de la cançó?

Evidentment, però ahí està la gràcia. La qüestió de l’originalitat, és allò de “que fue primero el huevo o la gallina?”. Ara nosaltres no podem estar segurs que toquem el mateix que tocaven fa 200 anys. A part hi ha una qüestió, i és que el gaiters d’abans no ensenyaven a tocar. El d’ací de Morella sí, Elias, l’abuelo Garrafa, li va ensenyar a Julià Pastor i a Saranya i altra gent, però normalment, els gaiters no ensenyaven. Llavors els gaiters s’aprenien les cançons i evidentment les transformaven, però això el que fa és crear una riquesa de repertori. Potser la mare és la mateixa tonà, com per exemple passa en la dansa de Sorita. El gaiter de Sorita anava per tots els pobles i la tocava a tots, i ara la processó de cada poble és la versió que cada gaiter va aprendre de la dansa de Sorita. Això vol dir que crees més tonades, no que desvirtues l’original. L’original sabem que és la de Sorita quasi segur, però ara són tocates diferents. I dins de Morella, per exemple, la degolla la podem tocar en cinc versions diferents, quina és l’autèntica? Doncs la que s’està tocant en eixe moment. La qüestió de museïtzar aquesta música o d’agafar com a cosa sacra una partitura que fica que això és així, és ara. Ací per exemple, igual abans que ara, els gaiters, la forma de tocar la canviaran, un la farà més lligà, l’altre més picà, però en el fons la tocata és la mateixa.  

Durant aquests anys també ha estat important el paper de conservació d’aquest instrument en els veïns i veïnes dels pobles d’aci de la comarca, ja siga donant classes a l’Escola Municipial o pels pobles. Quan vas començar com a professor de gaita?

Vaig començar a ensenyar a tocar la gaita per una qüestió una mica casual. Jo estava assajant en la dansa dels pelegrins l’any 1993 i allí estava Pepe Prats, perquè el seu cosí Francis era kinto, i ell me va comentar que li agradaria aprendre a tocar. I així vaig començar, primer ensenyant jo a casa, i després, més avant ja va vindre l’Escola de Música, que va ser molt posterior. 

L’Escola Municipal de Morella de tabal i gaita és un factor important per a la conservació d’aquest instrument i per a ensenyar a les noves generacions. Quan es crea?

L’escola de Música es crea per l’any 2000 o 1999, però la gaita entra més tard, no comença quan es crea l’escola. La gaita comença l’any 2001 o 2002, però abans jo feia classes particulars a casa.  A més per eixos anys, també vaig fer un curs a Cinctorres, amb motiu de l’Aplec de l’any 1998, on també van vindre alumnes de Forcall, i després també es va fer l’escola de Forcall, sobre 1998 i 1999. L’escola de Forcall va durar fins al 2002, després va haver-hi més professor, i ara torne a fer-ho jo. El curs de gaita que faig a Forcall, que ja va pel sisé o seté any, va eixir arrel de la gent que ja havia aprés l’any 99, que també els vaig ensenyar jo, s’ho estaven deixant.

A banda dels pobles de la comarca també has participat en l’ensenyament en altres regions amb tradició per la gaita?

En algun cas tradició perduda. Jo vaig estar vivint a Alcanar, i allí si que hi havia costum de buscar un gaiter de Benicarló, que tocava als bous, a les processons i als gegants. Vaig començar a ensenyar allí perquè hi havia una colla que es va crear cap allà el 2002, paregut al que feia a Morella, primer particularment, i després a l’escola de música. Després també vaig estar ensenyant a Sant Carles de la Ràpita, al Esbart Dansaire i la colla gegantera de la Ràpita.  

Grup de gaiter i tabalers de Morella acompanyant els gegants / José Vicente Castel

“Ara hi ha un gran número de gent i és estrany que s’acabés, si s’acabara seria pel mateix motiu pel qual se’ns acabarà tot, perquè som poca gent en general”


Veus un fort interés en aprendre a tocar aquest instrument?

Hi ha interés, hi ha molta gent, ara quasi hi ha gaiter per poble. Quan jo vaig començar, estava el de Morella, el de Forcall s’ho havia deixat, el de la Todolella i el tabaler de Sorita, i prou. Ara hi ha gent a pràcticament quasi tots els pobles i en gran número. Hi ha a Forcall, hi ha a Cinctorres, encara que no exerceixen massa, a La Mata, a Villores, a Vallibona… Els gaiters vells com Leoncio o Felipe de Forcall expliquen que sabien tocar determinades cançons i les que no sabien tocar o quan no trobaven a ningú ficaven un magnetòfon i havien de ballar així, perquè no es trobaven gaiters, quedava Camilo de Sorita, el de la Todolella i potser algun altre que viva al poble de continu, però sols sabia tocar dues cançonetes, una o inclús mitja. Ara hi ha un gran número de gent i és estrany que s’acabés, si s’acabara seria pel mateix motiu pel qual se’ns acabarà tot, perquè som poca gent en general. Tot i això, en la poca gent que som, jo pense que superem estadísticament a la ciutat de Castelló que hi ha moltíssims, en qüestió de gent que toque ací a la comarca dels Ports.  

Creus que la música de grups valencians on incorporen aquest instrument han ajudat a despertar l’interès i que potser li han donat més visibilitat?

No ho crec, pot ser que algú si, sempre ho fan més popular. Jo pense que en el moment que va començar a haver-hi molta gent que tocava, això no existia tant, llavors jo pense que ha estat com una cadena. Quan jo vaig començar a tocar el gaiter s’associava molt a una persona major, però en començar a tocar xiquets i gent més jove, pense que la gent es va animar més. Però el tema de grups en la gaita és qüestió de grups de folk com Al Tall i això ho fa més visible, però pense que ací a la comarca en eixa qüestió, almenys fa uns anys no. El que passa és que també canvia segons el poble, per exemple, a Cinctorres va aprendre molta gent, però toquen molt pocs o no toquen; a Forcall sempre ha prosperat. La qüestió és tindre actuacions durant tot el cicle de l’any, perquè per exemple a Forcall, això sí que passa, està Sant Antoni o les festes de Sant Vito, a Morella, el gaiter està de continu al carrer, però a Cinctorres, no tant, no hi ha eixe costum, hem arribat al punt que els gaiters que toquen a Sant Antoni són els de Morella. Jo pense, que evidentment, algú s’engrescarà perquè ho sentirà i dirà jo vull fer això, però això no és fàcil tampoc.  


“En qüestió de tradicions, el que ja estava perdut abans, ja està perdut i això no crec que torne”


Quina evolució ha tingut aquest instrument des que vas començar? S’han anat perdent algunes tradicions?

No, les tradicions més o menys és al contrari, van augmentant. En el cas de Morella, per exemple, sí que s’ha perdut una processó, que va haver-hi una temporada que el capellà de torn la va llevar. Aquesta era la del Sagrat Cor de Jesús, que tenia una tocata pròpia, que ara toquem a la del Corpus. En canvi, en els pobles de la comarca, hi ha Sants Antonis, que feia molt que no es feien i s’estan recuperant. En qüestió de tradicions, el que ja estava perdut abans, ja està perdut i això no crec que torne, per exemple, el ball rodat a Morella o molts d’altres, però que jo he vist perdre’s ha estat eixa processó. 

La tocata perduda del tot no està, perquè està escrita i tenim els àudios de la gent que ens la va cantar, però està perduda en el seu context de tocar-la al poble per al qual servia. Per exemple, el ball del corro d’Ortells que no es fa, sabem la música, a Palanques es toca, que és pràcticament la mateixa. Es toca la processó, es toquen les cercaviles, es toca la diablera, la santantonà, però això no. I la santantonà o la diablera, en eixe cas, s’ha recuperat, llavors es torne a tocar. Aquestes evolucionen segons el poble. Per exemple a Palanques no es feia Sant Antoni des de fa 40 anys, perquè vivia poca gent i la que hi havia no es veien en l’ànim de fer-ho. Ara és un poble en bastant gent jove, llavors s’ha recuperat el Sant Antoni. Això no vol dir que d’ací a 40 anys s’haja tornat a perdre. Després, a Morella, la que està una mica més coixa és la festa del Corpus, que és la que més tocates acumule de tot l’any, pràcticament és la que cada acte té una tocata, inclús per a la processó hi ha tres tocates diferents. No crec que s’arribe a perdre del tot, però hauran de canviar moltes coses perquè no es perda.    

Processó del Corpus de Morella l’any 2007 / José Vicente Castel

Durant aquests anys també has participat en la conservació i recuperació de melodies de gaita de la comarca. Com ha estat aquest procés?

La recuperació ha estat en preguntar a molta gent i gravant a gent major. Per exemple, un cas va ser Florencio Vives, el tabaler d’Ortells, que vivia enfront d’on assajàvem nosaltres la gaita ací a Morella, i ens va dir que ell tocava el tabal i se’n recordava de tot i el vaig gravar, i d’ahi vaig poder transcriure les cançons i ara les tornem a tocar. Després, també han eixit papers de fa anys, però s’ha de tindre en compte que els gaiters vells d’ací porten una línia i saben les tonades i les han transmés. Això ho hem pogut fer perquè encara hem pillat que estaven ells i estaven en salut per a fer-ho. Llavors per això tenim algunes tocates que en el temps s’havien perdut. En això van fer molta feina Toni Ortí, Julià i Miguel, en traure cançons a molta gent que feia anys que no tocaven, en qüestió de Morella, i a més pobles evidentment. 

Florencio Vives i Manuel Giner, gaiter i tabaler d’Ortells / José Vicente Castel

Les tocates dels diferents pobles que són, que signifiquen, com tornen a tocar-se?

Perquè es recupera l’acte en si. Si un poble ha recuperat Sant Antoni i torne a fer la diablera o la santantonà, es torne a tocar la tocata associada a eixe acte, perquè ací encara es manté que cada tocata és per a un acte de la festa. Les cercaviles, la diana o la processó, la santantonà, la diablera, la volta als animals, la degolla, els gegants… Igualment, si l’acte desapareix la cançó també, és el que deia abans de la processó del Sagrat Cor de Jesús, és l’únic cas que tenim de cosa que ha caigut últimament. I ací a Morella, per exemple, les corregudes del gall o les cucanyes estan perdudes, i això pare a no tocar-se, es toquen a altres pobles que sí que es fan. 

L’instrument està molt arrelat a unes festes com els Sant Antonis, que tenen una melodia característica per a eixe acte. Que simbolitzen aquestes tocates, per què eixa tocata per a eixe acte en concret?

Eixa tocata exactament per a eixe acte no t’ho sé dir, perquè des de quan fa que es toca eixa tocata per a eixe acte? Una dansa està clar, porta associada una música i es balle en eixa música. Qui va ficar eixa música a la dansa o al revés? No ho podem saber, això és immemorial. Podem remuntar-nos a fa 150 anys que estiguen ficades les mateixes músiques perquè són les fonts que tenim, més enrere no ho sabem, però aquella gent s’ho van aprendre d’uns altres, i potser algú ho va canviar pel mig, però no ho sabem. Possiblement la de la santantonà, l’origen vinga d’una dansa, però no ho sabem tampoc.  

Per dir una, les albades, està associat a un cant, el gaiter done el peu a eixe cant que es fan la nit de Sant Antoni o de Sant Marc. Per a les processons, està clar, una tocata de processó és sempre per a la processó, ha estat sempre una tocata de processó? No ho podem saber, perquè estem parlant de coses molt antigues. Jo he dit 150 i potser en són més, perquè per exemple, el gaiter de Morella que va ser més principal en la seua època va ser l’abuelo Garrafa, que ja tocava l’any 1894 i ell ja va aprendre d’un altre.    

Sant Antoni d’Olocau del Rey l’any 2016 / José Vicente Castel

“Musicalment és el patrimoni immaterial més gran que tenim, perquè a més s’ha mantingut en el temps”


La gaita va lligada en la tradició i en la cultura, quin valor té la gaita per a la gent dels Ports?

Possiblement, musicalment és el patrimoni immaterial més gran que tenim, perquè a més s’ha mantingut en el temps. Altres han anat volant, és a dir, abans hi havia música de corda a tots els pobles però ha anat desapareixent. Llavors, jo pense que com a patrimoni immaterial és una bestialitat, només Morella pot tenir una col·lecció de 70 tocates i si ens tirem a cercaviles podrien ser moltes més. A una cercavila toques el que vols, també hi ha cercaviles i dianes pròpies de cada poble, però això és menys protocol·lari. Estan les tocates de Morella, les de Forcall, les de Sorita, Villores, Ortells, hi ha moltíssimes.   

Sabries dir-me com va començar la tradició per la gaita a la comarca?

El document que Julià Pastor ha trobat és de 1300 i pico, quan els jurats de Morella contracten l’ofici de menestril a un tal Miguel Saura, si no ho recorde malament. Després també hi ha altres de 1400 i algo, on els jurats també contracten a dos joglars de La Mata, per a tocar de fira en fira, a totes les festes tal com es fa ara, on l’Ajuntament fa un conveni en el gaiter per a tot l’any. Aleshores contractaven a dos gaiters per a tocar de fira en fira i ahi incloïa tot el que depenia de l’Ajuntament, després, les confraries també contractaven a qui volien. Hi havia testimonis de 1600, però el més antic segons Julià Pastor és de 1300 i pico


“eixes músiques no estan fetes perquè un puge damunt d’un escenari per a tocar-les, estan fetes per a cada acte”


Al llarg de l’any el gaitero està present en una gran varietat d’actes que es celebren als pobles.

Sí, sobretot a actes antics, però d’altres nous que s’han fet fa poc, perquè ara emprant una tradició antiga com era treure els gegants, ixen al mes d’agost per a una festa dels menuts, o també, s’ix a l’Aplec que era una festa que no existia. Evidentment, el temps evolucione i la gaita ha entrat en més coses de les que ja estava, és a dir, als actes protocol·laris i a altres que no ho són, tot és compaginable. El mateix gaiter toque a la processó i a la Puja de la Vila, i després, està tocant a una plaça en gent ballant. 

El que passa és que arran que es fa un acte també va lligat, no és la música en si, té una funcionalitat. Nosaltres alguna vegada se’ns ha demanat fer un concert, hem tocat a Oyarzun, després he tocat en el gaiter de la Todolella i el tabaler de Sorita a Sant Esteban de Gormaz a Soria, i quan nosaltres hem fet un concert, el que fem és explicar el cicle festiu de l’any, perquè eixes músiques no estan fetes perquè un puge damunt d’un escenari per a tocar-les, estan fetes per a cada acte. Ara està perdut, però antigament quan no hi havia altra cosa, el gaiter, a part de fer el ball rodat, després tocava pasdobles i de tot, perquè el ball el feia el gaiter també, no hi havia orquestres ni res de tot això.  Jo encara he arribat a fer-ho a Portell, i això són tres hores tocant i és una salvatjada i a final no saps ni el que tocar, i ahi toques de tot, des de pasdobles, fins he arribat a tocar la macarena, perquè toques per a ballar. La qüestió és el context en el qual estàs, si estàs en una processó, estàs en un context on has d’estar serio, però si estàs a un ball, has d’adaptar-te i tocar el que et demanen, o com si estàs a un carnaval. Ara, es fa tots els anys a l’Aplec les muixerangues i jo toque, però això no ha estat mai tradició d’ací, però ara dins de l’Aplec ja s’associa ahí, però això no és costum nostra, és costum d’Algemesí. 

Quan s’introdueix la dona en la tradició de la gaita a la comarca?

Abans els gaiters només eren homes, i ara hi ha dones i moltes, per exemple a Forcall són majoria les que toquen, i això és una altra qüestió que abans no existia, i també supose que ha fet que hi haja més gent tocant la gaita.

A la comarca, tret que ací a Morella, Maria Jesus Pastor, ja tocava el tabal amb el seu germà fa molts anys, sobre l’any 82 o això; i de la filla d’un tabaler de Forcall que va estar a punt d’eixir una vegada perquè s’havia ficat mal, però finalment es va ficar bé i no va eixir. Les primeres van ser a Forcall l’any 1999 que van començar a aprendre xiquetes.  

Gaiteres i tabaleres de Forcall a Sant Antoni l’any 2016 / Eduardo Manero

La gaita quasi no s’entén sense el tabal. Quina relació tenen aquests instruments? Sempre ha estat així?

Ací quan diem el gaiter vol dir els dos, el gaiter i el tabaler. A La Relación Difusa de Carlos Gasulla d’Urzino de 1738, bé és de 1739, però explique el Sexenni de 1738, ja parle en tots aquells versos que “Saluda a la alborada la dulzaina con el rimbombo del tambor”. El tabaler i el gaiter van junts sempre, inclús ací a Morella, quan es deia ha eixit el gaiter o anava el gaiter, volia dir, anava el gaiter i el tabaler, als altres pobles supose que també.   

Quines són les tocates que la gent de la comarca hauria de conèixer?

Primer les del seu poble, les de cada poble. Jo pense que el més representatiu pel que fa a la comarca són les santantonades, que això ho tenim tots i són variants de la mateixa cançó, però cada poble la té diferent. Inclús a Forcall hi ha tres versions de la santantonà i es toque només una. Però la dansa de Sorita, el Pujar a la Vila de Morella, o després més modernes, com la de Sant Antoni l’ermità de Toni Ortí, que eixa es toca a tot arreu, d’eixa hi ha versions fins d’Obrint Pas, però això és del 1977 cap ací. A partir d’ahí s’ha fet molta més música per gent de la comarca. Jo supose que cada poble hauria de conéixer primer les seues. Per a dir una més que l’altre, doncs, per exemple de Morella, ara la que és més famosa és el toc dels gegants perquè s’han fet moltes versions. Com a antic el que més coneixia la gent era el Pujar a la Vila o els pelegrins; a Forcall, les danses, la santantonà, la volta dels animals; a Sorita la dansa també és molt coneguda; a Villores la santantonà… això és qüestió de cada un. Tot i això, quan dic les tocates de Villores o això, no vol dir que totes les tocates estiguen vives, estan vives les que viu l’acte al qual estan associades. 

Gaiters i tabalers de Morella / José Vicente Castel

Creus que aquesta tradició té el futur assegurat uns quants anys més a la comarca?

Ara tenim gent en sobra, serie molt estrany que açò es perdera per qüestió que no hi haja ningú per a tocar. La qüestió és si podrem aguantar les festes com les estem fent ara. A Morella, el Sexenni, fins ara el podem fer, però posat que perdem 500 habitants més, podrem fer un Sexenni en totes les de la llei, en totes les danses? O que els pobles puguen fer el Sant Antoni… És veritat que afortunadament en estos pobles tenim la sort que la gent que viu fora, tire a tornar al poble, i això és un altre factor. Els gaiters que toquen a Villores, alguns ara tornen a viure al poble, però han estat vivint a Castelló molts anys, i són gent que prové del poble, s’ha interessat en això i ara toquen ells.  Jo pense que no hi ha un perill de desastre, i si es perdera del tot sempre tenim partitures que s’han fet que abans no existien tant. Quan Toni i aquests van tornar a tocar, Julià sí que va ser alumne de Garrafa, però ja no va aprendre tot, perquè els gaiters ensenyaven el que ensenyaven i moltes coses ja no se les passaven entre ells, perquè no els eren útils, és a dir, si ja s’havia perdut, no l’ensenyaven. Vam haver de traure moltes coses preguntant a la gent, ara tot això està fet. Llavors, el que es perdera era perquè una festa caiguera. A Morella si cau el Corpus cauen una dotzena de tocates de gaita, només en això. La qüestió és que la gent d’ací continuen fent les seues festes, inclús que li les deixen fer. Aguantar el que es puga i si es pot fer alguna cosa més de categoria, però si aguantem en el que tenim, de moment estem en un bon moment, ja sé vora d’ací a uns anys. Açò evolucione, als anys 70 trobar un gaiter era un miracle, perquè si no t’havies donat presa a buscar-lo, et quedaves sense. També és veritat que la gent d’abans que tocava una mica, van salvar la papereta. Ara som moltíssima gent, però les circumstàncies van canviant.