“Les administracions parteixen de la idea que la ruralitat morirà i el que intenten és fer més fluix el colp”

El Fòrum de la Nova Ruralitat s’ha convertit en un moviment social per revertir la despoblació

Xavi Ginés, coordinador del Fòrum de Nova Ruralitat / Fòrum de la Nova Ruralitat

Xavi Ginés, és doctor en sociologia i professor del Departament de Filosofia i Sociologia en la Universitat Jaume I de Castelló. Des de sempre la ruralitat ha estat el seu principal objecte d’estudi i també l’escenari de la seua vida professional, fet que el va portar a ser un dels impulsors del Fòrum de la Nova Ruralitat. Aquest és el resultat de molts anys de treball amb el Programa d’Extensió Universitària de l’Uji, que va portar a celebrar les I Jornades d’Afirmació de la Nova Ruralitat el novembre del 2016 a Benlloch. A partir d’ací, i amb quatre jornades posteriors realitzades arreu del territori, el 2019 es consolida aquest grup de pressió, que intenta canviar les polítiques que s’estan donant de desenvolupament rural.


Què és això de la nova ruralitat? 

La nova ruralitat és una manera de veure la ruralitat que comença en Llatinoamèrica fa alguns anys, i que bàsicament s’ha importat ara ací perquè es fonamenta una espècie de nova visió del fet rural, basada en dos elements. El primer és que no hi ha una diferència social entre la ruralitat i la urbanitat. A escala social i cultural, els dos entorns són els mateixos, allotgen la mateixa població, les persones rurals no són diferents de les persones urbanes, el que sí que tenen és un context diferent que dificulta la seua vida d’acord amb els patrons que tota la ciutat actual té, els patrons de confort, de consum, de serveis… Per altra banda, també és una forma de parlar de la ruralitat. Fins ara se li ha ficat sempre un adjectiu com a pobre, no en el sentit econòmic, sinó en el sentit desil·lusionant, de trista, de vella o d’acabada. I per altra banda, també s’utilitza la ruralitat des d’un punt de vista idealitzat, es planifica com un espai idíl·lic, que es pot fer una vida natural, primant eixos valors naturals i mediambientals que té i que moltes vegades entra en conflicte amb la mateixa gent que hi viu en la mateixa ruralitat. 

Creus que amb el pas dels anys, la imatge del món rural ha canviat o segueix sent la mateixa? Quan es parla de món rural es pensa en ramaderia, agricultura o turisme rural, o amb altres coses?

Sí, crec que sí. Fins i tot diria que eixa visió és massiva, tot i que en els últims anys algunes veus d’alarma i alguns moviments socials, com el de la nova ruralitat, han tendit a canviar aquesta perspectiva. El problema d’aquesta perspectiva, no és que la gent de la ciutat la tinga respecte a la ruralitat, el greu és que la mateixa ruralitat el té respecte a ella, perquè com t’he dit abans la gent de la urbanitat i la ruralitat no són diferents. A tots els agrada consumir al Zara, veure les mateixes pel·lícules, reben impactes dels mateixos mitjans de comunicació… Amb la qual cosa eixa idea era fins i tot pròpia, hi havia una espècie d’autoodi, una desconfiança de la ruralitat com un espai de possibilitats, com espai de futur. Eixa visió alguns moviments socials estan intentant canviar-la. Jo crec que en certa manera s’està canviant en algun nivell, el que passa és que encara hi ha una visió minoritària. 


“Un poble amb 400 persones no té per què ser un mal poble, i fins i tot, podem dir que és un bon poble per a viure d’acord a certs estils de vida, es converteix en un mal poble quan no té serveis que garanteixen els drets de ciutadania dels habitants”


Creus que aquesta imatge negativa del món rural també es veu afectada per la gent que sols parla del despoblament, i sols busca les coses negatives? Si la gent en lloc de parlar de les coses negatives, parla dels beneficis o oportunitats d’aquest territori que no es donen a conéixer canviaria aquesta idea?

Sí, nosaltres com a col·lectiu universitari que està al capdavant del moviment de la nova ruralitat, insistim molt en la necessitat de desvincular, o almenys, de no fer tan primordial el concepte aquest de despoblació quan es parla de ruralitat, perquè el mateix concepte de despoblació ja està victimitzant-la, està, d’alguna manera, marcant-la com una cosa en perill d’extinció, en perill de mort o a punt d’acabar-se. Totes aquestes veus alarmistes ens posen la mosca en l’orella, és a dir, no parlem tant de despoblament i de les coses negatives, i comencem a parlar d’una visió positiva, i igual així, contribuïm al fet que no hi haja eixe nivell tan alt de despoblament. Canviem una miqueta la narrativa, canviem els marcs d’interpretació de com s’ha construït socialment la ruralitat en la nostra ment. La ruralitat no sols és despoblació, de fet alguns corrents de la sociologia rural, insisteixen en el fet que el despoblament no té per què ser roín, hi ha pobles que han tingut 1.600 habitants algun dia i ara tenen 400. Però això no és negatiu, el que era insostenible era tenir 1.600 persones en una època en la qual després d’això va tindre conseqüències dramàtiques com per exemple la fam. És a dir, un poble amb 400 persones no té per què ser un mal poble, i fins i tot, podem dir que és un bon poble per a viure d’acord a certs estils de vida, es converteix en un mal poble quan no té serveis que garanteixen els drets de ciutadania dels habitants. La ruralitat es defineix com a territoris que tenen pobles, ja no de baixa densitat demogràfica, sinó de concentracions menudes de població, i això, en si no és roín. Per això nosaltres tenim molta prudència, és veritat que és un concepte que ha servit per a denunciar molt i posar molt de manifest la situació de la ruralitat, per tant, tenim eixa ambivalència. Per un costat, ens està obrint portes per tractar els problemes de la ruralitat, però, per l’altra, veiem que també caldria modificar la terminologia. Un canvi es va produir arran de la “España vacia“, i després la “España vaciada“, no era ella la que s’estava buidant, sinó que eren les polítiques la que l’estaven buidant. Nosaltres fins i tot això ho posem en qüestió, diem, no és la “España vaciada”, és l’Espanya rural, i aquesta té unes característiques que no tenen per què ser roïnes en si.

Per què quins són aquests punts favorables o beneficis de viure en l’entorn rural?

Jo tampoc crec que hem de remarcar ni els beneficis ni els dèficits. Pot tindre alguns beneficis com l’educació o la sanitat propera, o també l’existència d’una comunitat que identifica les persones i que els dóna sentit, però en certa manera també passa en la ciutat. No és una qüestió que es visca millor o pitjor, és una qüestió de drets, és a dir, si algú ha nascut i vol viure en aquestes comunitats, ha de poder fer-ho. El gran problema de la nostra societat, més que el despoblament, és la concentració urbana, és a dir, el focus aquest que se centra en la despoblació s’està oblidant que el problema és la massificació urbana. Hi ha una ciutat de València i la perifèria que té un milió i mig d’habitants, que té col·lapsades les vies d’entrada, que això genera una despesa energètica brutal i que si aquesta població estigués distribuïda en el territori, el conjunt del territori seria més positiu per a la vida de les persones. Això sempre s’oblida, sempre es mira als pobles, una altra vegada tornem a centrar el focus de la debilitat, del que està malament en els pobles, però no és així, hi ha un problema de densitat alta, no de densitat baixa. 

Pel que fa als avantatges, també pot caure en la idealització de la vida rural en la qual no volem caure. Hi ha avantatges igual que la ciutat també té els seus. Al final és una qüestió de drets, qui vulga viure en la ruralitat, que visca en la ruralitat.


“El Fòrum de la nova ruralitat, intenta consolidar-se com una espècie de Lobby, un grup de pressió, que intenta canviar aquesta perspectiva i canviar les polítiques que s’estan donant de desenvolupament rural”


El Fòrum de la nova ruralitat es va consolidar l’any passat, però porta des del 2016 amb aquesta idea. Com es crea i que hi ha darrere d’aquest?

El fòrum de la nova ruralitat és el resultat de 15 o 20 anys de treball del Programa d’Extensió Universitària, PEU, de l’UJI que ha treballat posant en contacte a la universitat amb el territori des de fa ja més de 20 anys, i que va entestar-se a treballar des de l’aspecte acadèmic, social i cultural, aquesta ruralitat. Es va identificar amb ella, es va expandir, va projectar la universitat en el territori i el resultat ha estat que l’Ajuntament de Benlloc, en el que estava treballant, i l’UJI, van aliar-se per a fer unes jornades enfocades des d’aquesta perspectiva de la nova ruralitat. Les jornades van ser un èxit, fins al punt que quatre jornades posteriors, l’última d’elles recentment, s’ha consolidat un grup de treball estable que és el Fòrum de la nova ruralitat, que intenta consolidar-se com una espècie de Lobby, un grup de pressió, que intenta canviar aquesta perspectiva i canviar les polítiques que s’estan donant de desenvolupament rural que pensem que no són les correctes. 

I com s’organitza?

S’organitza de manera molt precària. Realment, hi ha una comissió coordinadora formada per unes 10 persones, dues o tres universitàries, i després les altres persones són un metge, un mestre, un forner… Una sèrie de gent que és més activa i activista distribuïda pel territori i ens reunim cada tant per elaborar respostes, elaborar articles, a partir d’un document base que vam fer 150 persones que és com uns apunts de polítiques de despoblament, una espècie de diagnòstic comunitari que es va fer en el seu dia. 

Alguns membres del Fòrum de la Nova Ruralitat / Fòrum de la Nova Ruralitat

“Els joves estan sent expulsats, ja no per una necessitat econòmica, que en part també, sinó sobretot perquè s’ha considerat com a perdut l’origen”


En aquest manifest dieu que el despoblament és un problema social, originat sobretot per l’èxode juvenil. Llavors, quines serien les propostes perquè aquests joves puguen quedar-se i viure en aquestes comarques?

Nosaltres tenim molt clar que els joves que es formen en aquestes comarques han de tenir disponibilitats de formar-se fins a certs nivells i també considerem normal i lògic que vulguen eixir del poble, com qualsevol altre jove, per anar-se’n a estudiar una carrera o el que siga a un altre lloc. La clau està en el fet que aquest jove ha de tindre clar o ha de tindre una mirada que incloga la possibilitat de tornar al poble a desenvolupar la seua tasca per la qual ha estat capacitat en la universitat. Això és el que ara entenem que no s’està produint. Els joves estan sent expulsats, ja no per una necessitat econòmica, que en part també, sinó sobretot perquè s’ha considerat com a perdut l’origen. Si una persona estudia dret, es muntarà un gabinet d’advocats a la ciutat on hi ha més oportunitats. S’ha desconsiderat la ruralitat com a espai d’oportunitats i això és el que volem capgirar, perquè retenir als joves és importantíssim. Aquest és un aspecte, però l’altre és que els joves són joves, i després fan famílies, i després tenen treball… Si a eixos joves que tenen família no els dotem d’uns serveis públics bàsics que puguen fer compatible la seua vida professional amb la seua vida familiar és un altre motiu d’expulsió. És a dir, necessitem guarderies, centres mèdics, escoles, i una sèrie de serveis que garantisquen que eixe jove que ha decidit quedar-se en el poble, es puga quedar, o els joves que han decidit anar al poble i siguen de ciutat, dóna igual. 

Tot i això, trobem gent a la comarca que ha aconseguit tirar endavant el seu projecte emprenedor, però des de les administracions no se’ls ha ficat fàcil. Per què passa açò?

Això passa per una qüestió senzilla i demandada en els nostres documents, i és bàsicament, que s’està oblidant que les característiques territorials de la ruralitat són diferents de les característiques territorials de les ciutats. S’estableixen normatives que són pensades des de la ciutat i per a la ciutat, oblidant-se que les possibilitats i els públics, els clients, la configuració rural del territori impossibilita o fa inviable aplicar aquesta normativa als projectes econòmics i empresarials que es produeixen en la ruralitat. Nosaltres apostem, en repetides ocasions, per un concepte que és el de la doble normativa. Una normativa que es faça pensant en els entorns d’alta densitat demogràfica i l’altra que es faça pensant en entorns diferents d’altres densitats demogràfiques. Podríem dir que seria una espècie de discriminació positiva, però tampoc en el sentit estricte, no és que vulguem que es compense la ruralitat, sinó que es regulen les activitats de manera diferent, adaptada a la realitat territorial. Per exemple, en el cas de les administracions públiques, no és possible ni és viable, ni és coherent que en un centre, que t’obliguen a fer tres aules de 0 a 3 anys, amb tres nivells, amb tres professors independentment dels alumnes que hi haja, és una cosa absolutament absurda per a un poble de 200 habitants, això és inviable. Hi ha un cas, per exemple, en Alfondeguilla, d’un hotel que al mateix temps és alberg i restaurant que, òbviament en eixe territori rural, el normal és fer diverses activitats en un mateix establiment. Doncs, no li han deixat, perquè és incompatible un hotel amb un alberg d’acord amb la legislació turística actual que impedeix que un establiment siga tres coses alhora. Després també hi ha casos, moltes vegades dramàtics, de la presència de parcs naturals en la ruralitat. Aquests estan concebuts des d’una perspectiva urbana, que és eixa perspectiva que considera al món rural com una espècie d’ideal natural, on la vida s’ha d’expressar en la seua màxima expressió i que les persones no tenen cabuda en eixe paratge idíl·lic. Aleshores quan et plantifiquen un parc natural d’acord amb la legislació actual que en Espanya, especialment en el País Valencià està desfasada, cosa que en Europa ja no està així, resulta que tot són impediments perquè es desenvolupen activitats econòmiques o esportives, i això és absolutament inconcebible. En Europa i en la resta de països més normalitzats i més coherents s’està ajudant a eixes empreses a què munten negocis en els parcs naturals, fins i tot, perquè s’entén que eixes persones que estan vivint en l’entorn del parc, són gràcies a les quals s’ha conservat la natura com a estat fins ara. És a dir, damunt que atorguen a la ciutat un entorn idíl·lic, damunt que ara ho declares tu com a idíl·lic, els vols impedir que facen vida i que tinguen ingressos.

El despoblament és un problema que ha estat sempre present, però pareix que en els últims anys ha guanyat importància. Creus que és perquè la gent s’ha conscienciat més d’aquesta situació?

Sí, sobretot gràcies a la “España vacia” que ha suposat un revulsiu important. També cal tindre en compte que la despoblació fa molts anys que es dóna, però no es dóna pels mateixos factors. Hi ha una diferència entre la despoblació actual i la despoblació que es va produir entre els anys 50 i 70. En aquests anys, es produeixen dos factors: una certa sobrepoblació rural, inassumible per a certs pobles; i dos, una demanda incipient de mà d’obra que es produïa a les ciutats, aleshores va haver-hi un transvàs quasi lògic de població en edat laboral. Ara mateixa no s’età produint eixe moviment. Els moviments migratoris que hi ha ara són bàsicament els que es produeixen per joves, i no és perquè hi haja una gran mà d’obra a la ciutat i en els pobles un excés de població, sinó que són per altres factors, entre ells eixa consciència o eixe “perjudici” que en els pobles no es poden desenvolupar les mateixes iniciatives que en la ciutat. És parcialment veritat que hi ha més dificultats, però també és veritat que estan eixint projectes que són molt innovadors i que estan aprofitant, fins i tot, les característiques de la ruralitat, eixa baixa densitat o eixa tranquil·litat, per a fer projectes empresarials que són més viables en la ruralitat que en la ciutat, però eixa òptica és la que estem contribuint a canviar. 

Això també s’ha influenciat per moviments socials com “Teruel Existe” o “Soria Ya”, Què hi penseu d’aquests grups? Al cap i a la fi, el Fòrum de nova ruralitat podria ser un moviment social com aquests?

Sí, nosaltres plantegem que la nova ruralitat era ja un moviment social, que estava contribuint amb moviments com els de “Teruel Existe” o “Soria Ya”, a evidenciar eixa reivindicació que hi ha de la ruralitat. La veritat que esta reivindicació…, l’altre dia que una revista que es diu Sobirania Alimentària hi havia un número que feien un monogràfic de la ruralitat, de com enfocar els problemes de la ruralitat. Gràcies a aquests moviments socials que hi ha ara s’ha aconseguit que altres comencen a enganxar-se a la roda de reivindicació d’aquesta nova mirada. 


“Parteixen de la idea que la ruralitat és un lloc on hi ha molt poca cosa a fer, que la ruralitat morirà i el que intenten d’alguna manera és contribuir a fer més fluix el colp”


Això també ha fet que les institucions com la Generalitat o la Diputació de Castelló es plantegen més polítiques destinades a aquests territoris d’interior. Creus que les mesures preses fins ara són suficients per a revertir el despoblament?

No, en absolut clarament, crec que fins i tot a vegades contribueixen a reforçar-lo. Parteixen de la idea que la ruralitat és un lloc on hi ha molt poca cosa a fer, que la ruralitat morirà i el que intenten d’alguna manera és contribuir a fer més fluix el colp. Però no s’han plantejat realment que elles i les seus polítiques tenen la major part de la responsabilitat que eixa ruralitat estiga desapareixent. No val que dónes uns centenars de milers d’euros als ajuntaments, com a gran política estrella contra la despoblació, és absurd per dos aspectes: un ajuntament amb 10 o 15 mil euros no fa absolutament res, això no reverteix res; i dos, en realitat el que estàs fent amb eixa política és culpabilitzar a l’ajuntament perquè estàs dient-li que la gran solució perquè la despoblació revertisca és subvencionar als ajuntaments, ergo els ajuntaments tenen la gran responsabilitat de retenir a la població. És a dir, damunt s’està, implícitament, culpabilitzant als ajuntaments que no fan les polítiques adequades, que no s’ho treballen prou, perquè la població siga retinguda. Nosaltres plantegem: no dónes tants diners als ajuntaments i gastat els diners en serveis. Menys paraules i més ficar, per exemple, transport a demanda, que seria la gran solució a la manca de serveis de la ruralitat, perquè evidentment, no pretenem que hi haja un hospital en un poble de 400 habitants, però si pretenem que en mitja hora eixe habitant d’aquest poble puga estar en un hospital ingressat en cas d’urgència. Millora les infraestructures, millora el transport públic, fes eixa doble normativa, no faces polítiques que al final són repartir entre els pobles. Realment les administracions públiques estan en la fase de creure’s que elles són les responsables de la despoblació en la versió actual, de l’antiga també però eixa és irreversible. 

D’aquesta manera, des del Fòrum què és el que demaneu a aquestes institucions?

Entre els punts més destacats demandem, per una banda, una doble normativa, en ample espectre des d’econòmica, educativa, de serveis socials, i per una altra, transport a demanda. Acabar amb el concepte anti transport públic que actualment es dóna en la ruralitat, és a dir, autobusos que van buits i que passen una vegada al dia o no passen cap vegada al dia pels pobles. Cal trencar amb això, i creiem que pot ser més econòmic i més barat. El que passa és que hi ha interessos d’empreses adjudicatàries que no estan molt conformes, lògicament. 

Bàsicament serien eixos dos punts, però  primer també passaria perquè assumeixen la seua responsabilitat. Assumisquen que són els culpables del que està passant i després anem a treballar dues mesures urgents. 

Una altra mesura que també demandem i reivindiquem ha de veure en el mercat laboral i els serveis públics, i són les borses de treball territorialitzades. El que no pot ser és, tenint una escola que podria ser millor del que és, no ho és perquè resulta que qui va a l’escola rural te damunt d’ell una espècie de llosa, que són professors penitents, perquè no han demanat anar a eixos pobles, van com a càstig perquè no han pogut triar una ciutat, però gent que són d’origen d’eixos pobles resulta que estan enviant-se a altres llocs del territori. Per això, en l’àmbit educatiu, de serveis forestals, metges… haurien de territorialitzar-les, que la gent poguera marcar com a opció anar a la ruralitat, i no sols anar a una província o a una altra que és el que educació està fent. Aquestes serien demandes de primer nivell, després ja hi han demanades de llarg recorregut que anirien per altres vies de canviar polítiques més profundes. 


“Els polítics actuals tenen voluntat, però no tenen ni idea en el bon sentit, no saben realment com començar a treballar el problema.”


Com podeu fer per fer entendre als polítics d’aquest problema i que us facen cas? 

Eixa és la gran pregunta. Hi ha ferramentes pròpies dels moviments socials que són l’activisme, activisme comunicatiu, però estem treballant en altres vies, a través de la universitat per a evidenciar i ficar-los davant dels morros quins són els problemes. Els polítics actuals tenen voluntat, però no tenen ni idea en el bon sentit, no saben realment com començar a treballar el problema. Han fet eixe tipus de polítiques de donar diners a veure si així se soluciona tot, doncs no. La voluntat està, aleshores, ara estem en una fase en la qual ells ens estan escoltant, pot ser d’ací a un temps, es farten i ja no ens facen cas, però de moment estan en fase d’escoltar-nos. Molts d’ells, no tots, estan intentant plasmar en les seues polítiques els nostres diagnòstics, en gran part dels discursos polítics nosaltres veiem, entre línies, que s’han llegit el manifest. El que passa és que quan això ho apliquen per a fer política, és quan es desbaraten perquè no estan acostumats a treballar en aquesta línia ofensiva. No obstant això, per exemple, en el tema del gènere sí que s’ha aconseguit en certa manera. El moviment feminista sí que ha aconseguit ficar damunt de la taula, encara amb moltes deficiències, però si ha aconseguit la mateixa presència de dones en els governs per exemple, o que quan es fa una política es mire com afecta els drets de les dones. Això en la ruralitat encara no s’ha aconseguit.

Per acabar, com veus el futur d’aquestes comarques de l’interior en uns anys?

Tot el futur que jo podia veure fa dues setmanes ara ja no el veig igual. De fet la resposta seria diferent. Si abans veia un futur, ara ja no el tinc clar, o almenys, ja no tinc clar que vaja pel mateix camí a causa d’aquesta crisi sanitària. No tenim elements com per apostar o dir alguna cosa, tot el que poguérem dir seria una endevinació de com pot afectar. 

En canvi, si anem a les claus anteriors i no canviara massa la cosa, jo crec que la ruralitat ho passarà mal, però crec que hi ha possibilitats de revertir en certa manera la situació. El moviment cada vegada és més fort, sobretot la clau és que la gent dels pobles està començant a prendre consciència. Nosaltres, per exemple, hem fet més de trenta xerrades en menys de sis mesos i són xerrades que ens ha demanat la gent dels pobles, i és curiós, perquè quan fem una xerrada d’aquestes són coses tan evidents i tan senzilles les què diem que la gent ix en una altra cara. Veiem com de sobte canvia la perspectiva i comencen a veure la realitat d’una altra manera. Aleshores, si aconseguim que la gent dels pobles comence a canviar eixe marc, crec que eixa pressió serà irresistible, no serà aturable per part de les institucions, tinguen o no voluntat de fer alguna cosa. Aleshores, jo li done un futur esperançador. S’ha de desdramatitzar, si un poble que té 20 habitants i es deshabita, tampoc és la mort de ningú. Actuem sobre altres que sí que tinguen voluntat d’estar, actuem sobre els pobles que tinguen voluntat de ser poble, tampoc volem obligar a algú que visca on no vol. Aleshores si un poble de 400 habitants s’organitza, per exemple com Almedíjar, que estan ara amb un moviment social amb el qual hem col·laborat aportant dinamitzadors socials, eixe poble doncs tirarà endavant, perquè la gent ha cregut en ell, ha fet un projecte de poble i té una mirada i una perspectiva nova que ja s’encarregaran ells de reivindicar al polític de torn les mesures que calga. La clau és la mobilització, sempre ho ha estat, i la conscienciació de la població, si la gent dels pobles vol, els pobles es mantindran, falta aconseguir que vulguen.